Consell General dels Gnoms de Solanell
(carta d’origen desconegut rebuda al 2012 )
Són pocs els humans que són coneixedors de la nostra existència, per bé que tota la humanitat sempre n’ha parlat. Som coneguts amb termes com: gnoms, barrufets, petits nans, petits homes i altres noms que assenyalen la nostra existència. De petites comunitats de gnoms n’hi ha arreu del planeta, però no som aquí per parlar dels gnoms de la Terra, si no dels gnoms d’una contrada del Pirineu, i més concretament del poble de Solanell.
D’ençà que el poble fou abandonat pels humans se’ns va presentar un greu problema, ja que el nostre modus vivendi està estretament lligat a la vida amb els humans. En certa manera, nosaltres tenim la fama d’entremaliats, i de fet ho som un poc, per això sempre ens ha divertit amagar, canviar de lloc petites coses dels humans. Però això és només un joc. També fem petits furts dels quals els nostres humans ni se n’adonen, com per exemple agafar un poc de sal, quatre grans de cereals, o llegums, un trosset de formatge, etc., quantitats imperceptibles que fan impossible que cap persona humana se n’assabenti. Altres aspectes de la relació amb els humans són el que modernament diuen reciclatge, reciclatge de petits trossos de tela, o una jaqueta o un jersei vell ens serveixen per fer-nos vestits, ja que en aquestes terres, l’hivern és dur, molt dur, i malgrat que la nostra comunitat habita aquesta contrada des de temps immemorial, i hi està adaptada plenament, sempre ens convé abrigar-nos a l’hivern.
Com anàvem dient, des que el petit poble de Solanell es quedà deshabitat, vam haver de traslladar-nos a altres petits pobles de la comarca, ja que allò que obteníem dels humans lentament es va tallar. Ens vam sentir tristos, la idea d’emigrar i ser acollits per les comunitats veïnes de obles propers, com la població llunyana de Castellbó. A la Seu d’Urgell, vam fer un intent però no ens vam adaptar, i mireu que els gnoms de la Seu ens vam criticar ja que no ens vam poder adaptar-nos a la vida moderna d’una ciutat com la Seu d’Urgell, nosaltres som de muntanya, d’alta muntanya i estimem la tranquil·litat com ningú.
És per això que ens vam decidir a escriure una carta a Saül Garreta i Puig, aquest jove arquitecte que un dia es va entestar en el projecte de fer reviure Solanell. Al principi, aquells de nosaltres que periòdicament i per coses de la nostàlgia pujàvem a Solanell i van veure que hi havia enrenou d’humans ens vam quedar garratibats i expectants, què volien fer aquí els humans entre les ruïnes de Solanell? La possible idea de fer segones residències no ens agradava però entre dos mals, ja se sap, el mal menor, ja que ens permetria tornar a habitar les nostres cases, la ubicació de les quals pel codi de comportament i de relació amb els humans mai serà revelada a cap humà, ni a Saül Garreta. A mesura que vam anar descobrint les intencions de Saül, una nova il·lusió, el vell somni de tornar a Solanell com antany vivíem va il·luminar els nostres petits cors.
Sabem del projecte “Reviure Solanell” de Saül Garreta, l’hem llegit i tenim molta informació a hores d’ara. És per això que després de llargues deliberacions del Consell General dels Gnoms de Solanell ens hem decidit a agrair a Saül Garreta i Puig el que està fent pel nostre poble. Nosaltres sabem escriure i llegir, n’hem aprés dels humans, però la nostra comunitat no domina els moderns sistemes informàtics de comunicació humana. Afortunadament, un gnom urbà, perquè hi ha comunitats de gnoms urbans, que vam trobar en un viatge que estava fent pel Pirineu, per conèixer els seus orígens, resultà que era un expert en informàtica i gràcies a ell vam poder accedir a la xarxa de contactes d’e-mail de Saül Garreta mentre dormia una nit al nostre estimat Solanell. El gnom viatger, tornà un dia a la ciutat de Barcelona i ens va prometre que a través d’aquest mitjà de comunicació enviaria a Saül Garreta aquestes paraules que prèviament foren escrites en paper.
I ara, Saül Garreta i Puig, el Consell General dels Gnoms de Solanell, en representació de la petita comunitat de gnoms de Solanell volem agrair-te de tot cor tot el que estàs fent pel nostre poble, lamentem no enviar-te una carta en paper, les coses han anat així, com ja t’hem explicat adés. No sabem a través de quin contacte o amistat t’arribarà. Has de saber que aquesta amistat no en sabrà res d’aquestes paraules, paraules de sincer agraïment, nosaltres actuem així, és la nostra manera de ser, suposem que a hores d’ara ja ho deus saber.
Per finalitzar, et direm que procurarem no ser molt entremaliats amb tu, però quan un dia Solanell torni completament a ser Solanell, serem lliures de tornar a ésser entremaliats, suposem que ho entendràs. Potser un dia ens farem visibles als teus ulls, ni que sigui per breus instants, et farem un somriure de banda a banda i fugaçment desapareixerem, ja que, de ràpids, en som molt i molt.
Rep una abraçada molt gran de les petites gents de Solanell i et convidem a continuar realitzant el teu somni, que també és el nostre somni. Gràcies Saül.
Des del 2014 La Cooperativa Reviure Solanell SCCL amb una trentena de sòcies i socis han agafat el relleu a Saül Garreta i són les que avui impulsen el projecte #ReviureSolanell . Impuls renovat amb la Cooperativa Sostre Cívic a través de #ReactivemSolanell encarregarda de la gestió dels habitatges cooperatius en cesio d’ús
